Dolina de les Alzines

Aquesta forma de relleu càrstic és en aquest cas un jaciment arqueològic de l'època prehistòrica, concretament del cenozoic i el neògen.

Es tracta d'una depressió (embut) de mides grans. La penetració superficial de l'aigua de la pluja ha anat dissolent i generant les cavitats interiors. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada en relació a la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. 

Del material recuperat el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie Stephanorhinus etruscus, procedents de la zona interior de la cavitat. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de testudo sp. i altres restes pendents de determinar.

Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc es troben en un excel·lent estat de conservació i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. 

Font: patrimonicultural.diba.cat