Paisatge agrari

No sempre ha estat així com el veiem ara. A l'edat mitjana era una zona d'albufera amb pastures on dominava la ramaderia. És a partir del s. XVI quan l'agricultura va guanyant espai de mica en mica, ocupant primer els terrenys més allunyats de les llacunes i zones entollades. Es fa cereal, fruiters i fins i tot vinya.

Ja al s. XIX, l'agricultura fa un pas important amb l'arribada del regadiu pel Canal de la Dreta del riu a Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Boi i el Prat. Però és al s. XX quan es produeixen grans canvis del paisatge i passa a ser de tipus intensiu. S'afegeix la zona agrícola de ponent, de Viladecans a Castelldefels, regada per aigua de pous i recuperada de les depuradores.

Al Delta, domina el cultiu d'hortalisses, essent la carxofa el producte més destacable però també d'altres com cebes, bledes o enciams. Als hivernacles, sobretot cultiu de tomàquets.

Els camps de conreu estan protegits, la major part com a parc Agrari, i actuen com a àrea esmorteïdora entre les àrees urbanitzades i els espais naturals. Bona vista dels relleus muntanyosos del Garraf fins a Collserola. Del terreny càrstic (calcari) de la Morella, al d'esquistos (àcid) del Tibidabo.