Espectacle teatral "Esto no es Jamaica"

Aquesta història esdevé al Prat, però podria passar a qualsevol lloc del món.

Retalls de la vida quotidiana d’un grup de persones que amb la promesa d’una feina fixa i somiant amb un futur millor, arriben a un poble que no és el seu. I aprenen a conviure amb una platja on no es poden banyar, amb l’olor fètida que desprenen les fàbriques i a tenir converses mentre els avions sobrevolen els caps. I arrelen. Els agrada fer barbacoes a la pineda de l’autovia, anar a agafar musclos i ajudar-se entre veïns. Aquest lloc ja ho senten com a propi. És el seu paradís particular.

La història d’Antonio, Rocío, Joaquín, Chusa i Montserrat també podria ser la dels teus pares.

Aquest lloc on els seus pares van arribar per prosperar és el seu poble. Han nascut aquí. Són aquí. I això els ha pesat durant molt de temps, amagaven els seus orígens i somiaven viure a la ciutat veïna. Però han crescut i ho han vist prosperar. Les fàbriques fa anys que estan tancades, la platja té l’aigua transparent i ja ni s’immuten quan els avions sobrevolen els seus caps.
Ara s’enorgulleixen de pertànyer a aquest indret. Saben que aquesta és la seva essència. I d’aquí ja no els mou ningú.
O potser sí, perquè s’està posant de moda

La història de Toni, Stefi, Dani, Laura i Maite podria ser també la teva.

Perquè les històries locals poden ser universals.