Abellarols

Sortim dels boscos de pi blanc, esquitxats de roures i alzines, a les valls de la riera,  per arribar dalt els altiplans, fàcils de mecanitzar i, per tant, conreats.   

Som  a la  barraca de la Casa Nova. A la nostra dreta, elevada, hi ha les restes de l’ermita de Sant Armengol.  Es va construir, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap al 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer.  

A l’estiu sentireu un cant d’ocells per sobre vostre (escolteu l’àudio). D’Àfrica, en visiten uns bonics ocells que, un cop haver-se reproduït marxen de nou cap al sud. (finals d’estiu). 

En aquests espais oberts on som ara, hi troben menjar i lloc per criar. Fan els nius als talussos de terra fluixa que hi ha entre camps: una galeria de fins a 2 m amb una cambra amb el niu al final.  

Són molt socials i viuen en grup. Fan colònies de cria on ens reuneixen moltes parelles.  

Els podeu veure aturats dalt les branques fines dels arbres, o en fils de telèfon, guaitant possibles preses per menjar: normalment cacem insectes voladors com libèl·lules, abelles, borinots, vespes.  

Els colors (foto) són d’allò més bonic: panxa blava, cap bru-vermellós, ales verdes i brunes com el cap, carpó groc.