Torre Benviure

La torre de defensa medieval de Benviure va ser construïda al s. X per defensar la ciutat de Barcelona dels atacs procedents dels regnes d’Al-Andalus i, juntament amb d’altres edificacions, com la Torre del Llor, la Torre Salbana, o els castells de l’Eramprunyà (957), Castelldefels (967) o Sant Boi (969), va definir l’espai de frontera amb els regnes musulmans conegut com la Marca Hispànica.

La torre de Benviure es va construir al damunt d’un antic assentament ibèric. La construcció estava ubicada en un emplaçament de gran importància estratègica per al control d’un gran territori, que anava de la serralada prelitoral fins a les riques terres del delta del Llobregat. També estava situada en un important encreuament de camins, al nord cap a Barcelona i al sud cap a Tarragona, que resseguien vells camins romans, vies que van anar conformant una xarxa de camins protegits pel rei, el camí Ral.

Amb l’avançament de la reconquesta cristiana de la península, el territori es va començar a repoblar i la torre va prendre caràcter de residència del senyor feudal del Benviure. El paisatge boscós i feréstec propicià que el mateix rei Joan I passés temporades a la torre caçant.