Cova de Can Sadurní, jaciment prehistòric

VINE I VISITA’NS!!!

La cova de Can Sadurní es tracta d’un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya i del Llevant mediterrani. Situada en ple massís de Garraf, és un exponent de primera magnitud del carst d’aquest massís, el més important de Catalunya, estant situada en el punt estratègic de captació de les seves aigües. En el seu entorn conflueixen dues comunitats vegetals característiques d’aquest territori: la màquia litoral de garric i margalló amb l’alzinar litoral amb roure de fulla estreta. La seva visita esdevé indispensable per a qualsevol afeccionat a la prehistòria, l’arqueologia, l’espeleologia, la geologia, la botànica,  la paleobotànica i l’arqueozoologia.

A hores d’ara, el jaciment posseeix una de les millors estratigrafies arqueològiques del Mediterrani Occidental referents a la prehistòria moderna. En els seus, fins ara, 12.000 anys de successió estratigràfica hi ha documentats 10 grans moments culturals i 34 episodis concrets. Les 4 capes corresponents a l’epipaleolític (10000 – 6000 aC) suposen, potencialment, la millor sèrie estratigràfica epipaleolítica del Llevant peninsular. Les 17 capes diferenciades corresponents al període neolític (5500 – 3000 aC), que ens documenten 12 episodis diferents, i en especial la sèrie estratigràfica des del neolític antic al neolític mitjà inicial, configuren la més completa estratigrafia arqueològica de tot l’arc mediterrani occidental.

En tot l’àmbit peninsular no es coneix cap altra cova amb 5 episodis sepulcrals prehistòrics diferents. L’episodi sepulcral (5400 aC) del neolític antic cardial  suposa la única necròpolis d’inhumació d’aquest període trobada fins ara al Llevant peninsular. Les anàlisis d’ADN efectuades als 10 individus detectats corroboren la presència d’halotips procedents de Proper Orient i confirmen  les teories difusionistes de la neolitització de la Mediterrània Occidental. 

L’episodi sepulcral (4450-4200 aC) del neolític mitjà inicial suposa la determinació més aproximada del model funerari emprat a les coves durant aquest període al nord-est peninsular. En el mateix moment, s’hi han trobat evidències que demostren el processat, elaboració i consum de cervesa amb una datació aproximada de 4300 aC , fet que la situa com la cervesa més antiga d’Europa. També en aquests mateixos nivells neolítics (4500 aC) aparegué l’estatueta antropomòrfica més antiga de Catalunya, que fou anomenada “L’encantat de Begues”. 

La troballa a la cova de totes les eines i elements de la cadena d’explotació i manufactura de la variscita durant el neolític mitjà inicial (4500-4000 aC), confirma l’inici de la mineria de la cal·laïta o pedra verda durant el segon quart del V mil·lenni a mans dels pioners del jaciment, l’existència d’una corba d’experiència minera que durà a la perforació de les mines de Can Tintorer a Gavà i que explica la presència de variscita del massís de Garraf a jaciments pirinencs i confirma, alhora, l’establiment de les primeres xarxes d’intercanvi en el neolític franco-peninsular.

Cal fer reserva al email facilitat