Parc del Pi Gros
El disseny assumeix la condició forestal de l'indret, plantejant-se la repoblació amb espècies autòctones, i la condició urbana, millorant les comunicacions de la zona i creant àrees de jocs, picnic, passejada, etc. El Parc és un gran espai forestal de més 20 ha en el qual s'ha actuat principalment en dos sectors: el de les terrasses i el del camí de la Font de Sant Josep.
Zona A. Les terrasses
Aquest sector, fortament urbanitzat, segueix el pendent de la muntanya mitjançant tres terrasses a diferents nivells, on creixen diferents espècies d'arbres mediterranis i exòtics (alzines, roures, robínies, acàcies, mèlies i arbres de l'amor).
Les terrasses, a més de llocs de passeig i estada, són grans balconades, miradors sobre una sèrie, força interessant, d'ambients i paisatges. Des de la superior, on hi ha l'àrea de picnic, es poden admirar excel•lents panoràmiques de la vall baixa i el delta del Llobregat i del sector occidental de Collserola. A la part més baixa, una gran esplanada de sauló amb jocs infantils i alguns pins i alzines esparsos, és l'àrea d'activitats col•lectives.
Murs fets amb llicorelles (pedra pròpia de la zona), una gran escalinata de fusta, feta amb travesses de tren, i el predomini de la vegetació autòctona són elements que col•laboren a una millor integració del Parc en l'entorn. Davant de l'esplanada, hi ha un magnífic pi pinyer, centenari, conegut popularment com el Pi Gros*. El març de 1995, l'ajuntament el va declarar arbre d'interès local.
Zona B. El camí de la Font de Sant Josep
El camí de la Font de Sant Josep, que segueix el torrent del mateix nom, uneix en un agradable passeig el centre urbà de Sant Vicenç amb la zona de les terrasses del Parc. A banda i banda del camí, la vegetació presenta característiques molt diferenciades. Al final del recorregut, un joc de rampes i escales de fusta, s'enfila suaument pel vessant, entre petits talussos amb alzines, roures i pins, fins arribar a la part central del Parc.
El vessant nord té una vegetació adaptada a millors condicions d'ombra i humitat, que han facilitat la presència abundant d'una espècie submediterrània, el roure cerrioide. Prop de l'aigua hi ha també altres espècies de ribera (freixes, oms, arç blanc, arítjol). Més enrere, ja en una segona línia, taques d'alzines s'intercalen amb els roures i ocupen un medi més eixut, en allunyar-se del rierol. A l'inici del camí ressalta un om de grans dimensions, amb tronc robust i majestuosa capçada.
Zona A. Les terrasses
Aquest sector, fortament urbanitzat, segueix el pendent de la muntanya mitjançant tres terrasses a diferents nivells, on creixen diferents espècies d'arbres mediterranis i exòtics (alzines, roures, robínies, acàcies, mèlies i arbres de l'amor).
Les terrasses, a més de llocs de passeig i estada, són grans balconades, miradors sobre una sèrie, força interessant, d'ambients i paisatges. Des de la superior, on hi ha l'àrea de picnic, es poden admirar excel•lents panoràmiques de la vall baixa i el delta del Llobregat i del sector occidental de Collserola. A la part més baixa, una gran esplanada de sauló amb jocs infantils i alguns pins i alzines esparsos, és l'àrea d'activitats col•lectives.
Murs fets amb llicorelles (pedra pròpia de la zona), una gran escalinata de fusta, feta amb travesses de tren, i el predomini de la vegetació autòctona són elements que col•laboren a una millor integració del Parc en l'entorn. Davant de l'esplanada, hi ha un magnífic pi pinyer, centenari, conegut popularment com el Pi Gros*. El març de 1995, l'ajuntament el va declarar arbre d'interès local.
Zona B. El camí de la Font de Sant Josep
El camí de la Font de Sant Josep, que segueix el torrent del mateix nom, uneix en un agradable passeig el centre urbà de Sant Vicenç amb la zona de les terrasses del Parc. A banda i banda del camí, la vegetació presenta característiques molt diferenciades. Al final del recorregut, un joc de rampes i escales de fusta, s'enfila suaument pel vessant, entre petits talussos amb alzines, roures i pins, fins arribar a la part central del Parc.
El vessant nord té una vegetació adaptada a millors condicions d'ombra i humitat, que han facilitat la presència abundant d'una espècie submediterrània, el roure cerrioide. Prop de l'aigua hi ha també altres espècies de ribera (freixes, oms, arç blanc, arítjol). Més enrere, ja en una segona línia, taques d'alzines s'intercalen amb els roures i ocupen un medi més eixut, en allunyar-se del rierol. A l'inici del camí ressalta un om de grans dimensions, amb tronc robust i majestuosa capçada.
Inauguració: 1990
Superfície: 4,3 ha
Superfície: 4,3 ha
Informació de servei
Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, àrea de picnic, barbacoes, aparcament, WC.Adreça
Parc del Pi Gros
08620 Sant Vicenç dels Horts Barcelona
Espanya
Sant Vicenç dels Horts