Parc del Mil·lenni

A l'entorn del parc ha existit activitat humana des de ben antic. De l'època ibèrica daten les restes trobades al turó del Calamot, que domina el límit oest del parc i on, entre els segles V i I abans de Jesucrist va haver un nucli de població. Hi havia, però, altres establiments més petits, propers als camps de cultiu, com posen de manifest una sitja i diferents restes trobades al voltant del cementiri actual. Ja en època moderna , el terreny argilós dels voltants va ser aprofitat per instal·lar-hi bòbiles per fabricar maons. El 1757 ja n'hi havia una, al solar de l'Estadi Municipal (on encara resta, restaurada, la xemeneia) que proveïa a la creixent demanda de construcció del país. El segle XIX s'establiren noves bòbiles a la banda esquerra de l'actual avinguda Joan Carles I.
 

La construcció del parc ha permès instal·lar l'androgin del Mil·lenni, una escultura que no és ni home ni dona, de 15 metres d'alçària i cedida pel grup teatral la Fura dels Baus.Amb el parc, Gavà ha guanyat també un nou equipament cultural, l'auditori a l'aire lliure que rep el nom d'un gran músic i compositor, Marc Grau, fill de Gavà, nascut el 1955 i mort el 1999.

Superfície: 10 hectàrees.
Serveis: dos circuits de gimnàstica, fonts d'aigua potable, jocs infantils i zona de petanca, auditori dotat de 700 seients.

Al Parc conviuen els garrofers, testimonis d'una explotació agrícola del territori no gaire llunyana (podríem dir que es va explotar fins els anys cinquanta) i un bosc de pi blanc, amb un sotabosc de càrritx, que, fruit de l'abandonament d'aquestes explotacions, ha reconquerit els seus dominis naturals. Entre el forest de pins destaquem alguns peus de roure de bon port associats a la comunitat de ribera de les rieres que solquen el parc. Durant la tardor i l'hivern hi trobem aus com el pit roig, la cotxa fumada, la cardenera o el pinçà que hi baixen a alimentar-se. Les cueretes solen passejar per les rieres i a les nits s'hi pot sentir cantar el mussol. Les pinyes rosegades indiquen la presencia de ratolins de camp i esquirols i, prop del parc s'ha localitzat la presència esporàdica de guineus i de senglars.